Finques de tarongers en venda a Espanya

El cultiu de tarongers a Espanya té una llarga tradició històrica, ja que ha estat present a la Península Ibèrica des de l'època islàmica. Actualment, Espanya és el primer productor de tarongers de la Unió Europea i el sisè a nivell mundial, per darrere de països com els Estats Units, l'Índia, la Xina, Mèxic i l'Iran. Les taronges espanyoles són molt valorades als mercats internacionals, fet que ha fet que es posicionés com el primer exportador mundial d'aquest cítric. El cultiu de tarongers juga un paper fonamental a l'economia agrícola espanyola, amb més de 149.000 hectàrees dedicades a ell, el que suposa el 48,6% de la superfície total de fruiters cítrics a Espanya.



Aquest lideratge en la producció i exportació de tarongines converteix la inversió en una finca de tarongers en una oportunitat.

Les principals regions on es poden trobar finques de taronges a Espanya són la Comunitat Valenciana, especialment la província de València, que compta amb una superfície de 71.418 hectàrees dedicades a aquest cultiu, segons l'Enquesta sobre Superfícies i Rendiment de Cultius (ESYRCE) de 2023.



Segons aquesta enquesta, altres zones rellevants són Andalusia (65.002 ha), la Regió de Múrcia (9.441 ha) i Catalunya (1.845 ha).



També es poden trobar finques a Canàries, Illes Balears, Galícia i Extremadura.

El preu de les finques de tarongers en venda es determina per diversos factors. El primer d'ells és la ubicació, de manera que aquelles finques ubicades en zones amb més demanda, com la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia, i que disposin de bona accessibilitat, poden tenir un preu més alt.



Altres aspectes com la mida de l'explotació, la demanda d'aquest tipus de finques al mercat i l'estat de conservació de la propietat també influencien el seu valor.

Les varietats més cultivades en aquestes finques són Salustiana, Navel, Verna i Valenciana Late.



Taronga salustiana. Varietat d'alta productivitat que es cultiva principalment a la Comunitat Valenciana i Andalusia (províncies de Còrdova i Sevilla).



Taronga navel. Es caracteritzen per tenir un cicle de producció curt en comparació amb altres varietats. El seu cultiu es dona especialment a Andalusia (província d'Almeria) i a la Comunitat Valenciana.



Taronga verna. Destaca per tenir un bon rendiment en condicions adverses. Es cultiva, sobretot, a Andalusia, la Regió de Múrcia i les Illes Balears.



Taronga valenciana late. Té una gran resistència a les condicions climàtiques i el seu cultiu es concentra a Andalusia (províncies d'Huelva i Còrdova), la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.

El taronger comença a produir fruits a partir dels 3 anys des de la seva plantació. Aquest arbre pot estar en plena producció durant 15 anys, i comença a perdre rendiment a partir dels 40 anys.

El millor sòl per obtenir la millor producció a les finques de tarongers és el franco-arenós, compost per sorra silícia amb una mica d'argila i cal. Han de ser sòls de textura lleugera a mitjana, és a dir, no han de ser excessivament arenosos, profunds i amb bon drenatge, permetent el pas d'aigua sense produir encharcaments. A més, el seu pH ha de ser entre 5,5 i 6,5.



Com que el taronger és sensible a les sals, és convenient evitar una finca de tarongers amb un sòl amb alta salinitat.