Finques d'oliveres per venda a Espanya

La major consciència dels consumidors sobre l’origen dels productes, amb una tendència cap a la qualitat i la sostenibilitat en l’alimentació, ha elevat l’estatus de l’oli d’oliva i de l’oliva de taula i, en conseqüència, el seu valor.

L’oli d’oliva ha format part dels hàbits alimentaris de les persones des de fa segles i continua guanyant protagonisme any rere any. La creixent popularitat de la dieta mediterrània, on l’oli d’oliva és un dels seus pilars principals, els seus beneficis per a la salut i les seves propietats nutricionals han potenciat el seu consum, superant la mantega i l’oli de gira-sol. De fet, en els darrers anys, el seu cultiu s’ha estès a zones no convencionals, com Àsia, Llatinoamèrica i Oceania.

L’oliva de taula també s’ha convertit en un producte preuat a la gastronomia. Els canvis en els hàbits d’alimentació han impulsat la recerca d’alternatives saludables i versàtils. La capacitat de l’oliva de taula per utilitzar-se en diferents receptes, les seves qualitats nutricionals i el seu sabor la converteixen en un aliment cada vegada més demandat.

Aquesta major demanda ha augmentat l’interès per la venda de finques d’oliveres. Com a resultat, l’oferta de finques d’oliveres ha crescut, potenciant la sortida al mercat de més oportunitats de compravenda de finques amb oliveres.

Cada any, es generen entre 2,8 i 3,2 milions de tones d’oli d’oliva a nivell mundial. Espanya és el principal país productor, contribuint amb el 45% de la producció total, seguida d’Itàlia, Grècia, Tunísia i Turquia.

Pel que fa a l’oliva de taula, s’obtenen al voltant d’1 milió de tones al món. Espanya també lidera la producció d’oliva de taula, amb el 17% de la producció global. La segueixen Egipte, Turquia, Algèria i Grècia.

Segons el Ministeri d’Agricultura, el preu mitjà de les finques d’oliveres en venda a Espanya es va situar en 22.844 euros per hectàrea el 2022 (última informació disponible fins al novembre de 2024).

Però hi va haver variacions entre les finques d’oliveres en regadiu, amb un preu mitjà de 38.027 euros per hectàrea, i en secà, amb un valor mitjà de 18.905 euros per hectàrea.

L’olivera és un arbre amb una llarga vida útil gràcies a la seva resistència a les condicions climatològiques extremes, com la sequera o l’estrès hídric. En conseqüència, viu de mitjana 50 anys i pot arribar a viure més de 100 anys en alguns casos.

No obstant això, la seva vida mitjana varia segons el sistema de cultiu, ja que la distància entre els arbres influeix en la seva longevitat. Els oliverars intensius poden durar més de 40 anys, assolint el seu punt àlgid de producció al setè any. En el cas dels superintensius, l’edat mitjana se situa entre els 15 i els 20 anys, però també comencen a ser productius abans, als 5 anys després de ser plantats.

Els marcs de plantació en una finca d’oliveres depenen del sistema de cultiu emprat: tradicional, intensiu i superintensiu.

En el cas del sistema tradicional, es tracta de marcs amplis, de 8x8, 10x10 i 12x12 metres. Això dona lloc a una densitat de plantació de 80 a 120 arbres per hectàrea.

En el sistema intensiu, els marcs de plantació són més estrets, generalment de 7x7, 8x4 i 7x5 metres, el que es tradueix en una densitat de 200 a 600 arbres per hectàrea.

El sistema superintensiu o en seto es caracteritza per un marc de plantació molt estret, de 3,25x1,20, 3,5x1,35 o 4x1,5 metres. En conseqüència, s'aconsegueix una densitat encara més alta, de entre 1.500 i 2.000 arbres per hectàrea.

L’elecció entre una varietat o una altra d’olivera influirà en la qualitat i les característiques tant de les olives com de l’oli produït a partir d’elles.

Es calcula que existeixen més de 1.000 varietats, de les quals 139 són considerades fonamentals, representant el 85% de la producció global. Així, a les finques d’oliveres es poden trobar diferents tipus d’olivera, entre les quals destaquen les següents:

Picual: varietat més important d’Espanya, cultivada majoritàriament a les províncies de Jaén, Córdoba i Granada (Andalusia). El seu principal ús és la producció d’oli d’oliva, representant gairebé 1/3 de la producció global. Té un rendiment alt del 20%. A més d’Espanya, es cultiva a Nova Zelanda, Egipte i Califòrnia.

Arbequina: varietat originària de Catalunya, que constitueix el 10% de la producció mundial d’oli d’oliva. El rendiment de l’oli que es pot obtenir de les olives d’aquesta varietat és entre el 14% i el 17%. A part d’Espanya, també es cultiva en altres països com Argentina.

Hojiblanca: el seu cultiu destaca, sobretot, a les províncies de Córdoba i Màlaga, i s’utilitza tant per a la producció d’oliva de taula com d’oli d’oliva. Aquesta varietat presenta un rendiment mitjà, entre el 15% i el 18%. També es pot trobar a altres regions olivareres del món, especialment a les zones mediterrànies.

Gordal: varietat dirigida a la producció d’oliva de taula que, tot i que el seu cultiu preval principalment a la província de Sevilla, s’ha estès a altres països com Itàlia, Estats Units i Xile.

Picholine: originària de Gard, al sud de França, tot i que actualment es cultiva arreu del món. Es destina tant a la producció d’olives de taula com a l’elaboració d’oli d’oliva, emprant-se tradicionalment per al primer cas. El seu rendiment és mitjà, del 17%. Aquesta varietat també es pot trobar a altres zones mediterrànies, com Itàlia o Espanya.